Punt d’interpretació
Descobreix l’evolució de la vida rural pirinenca a través de documents visuals i testimonis d’una cultura gairebé desapareguda.
El Punt d’Interpretació del Món Rural ofereix una immersió profunda en la realitat de les valls del Pallars Sobirà, on el passat i el present es troben en un paisatge marcat pel canvi i la transformació. A través de la documentació cedida al Centre de Documentació dels Pirineus (CEDPIR), coneixeràs la vida quotidiana dels habitants de Son i altres pobles d’alta muntanya, amb especial atenció a les pràctiques ramaderes tradicionals i l’impacte del despoblament. Una experiència única per entendre el patrimoni cultural de la zona.
Punt d’Interpretació del Món Rural
El Centre de Documentació dels Pirineus (CEDPIR) ha creat el Punt d’Interpretació del Món Rural amb l’objectiu de preservar i donar a conèixer el llegat cultural de les valls d’Àneu, un territori on la vida rural ha estat durant segles un reflex de l’adaptació de l’ésser humà a un entorn de muntanya. Aquest projecte, sense ànim de lucre, utilitza la imatge, la documentació interactiva i les filmacions antigues per recrear la realitat d’una època que, malgrat els seus canvis, conserva l’esperit de la seva gent i les seves terres.
El Nucli del Treball de Camp: Son i les Valls d’Àneu
El poble de Son, situat a les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà), és l’exemple clau del treball de camp realitzat per CEDPIR. Son representa un poble de muntanya típic on les velles tradicions ramaderes i la convivència en comunitats tancades encara es mantenien vius fins als anys vuitanta. El nostre enfocament és documentar aquesta realitat mitjançant fotografies, vídeos i testimoniatges d’habitants, així com altres arxius visuals cedits per persones que van viure en aquest entorn rural.
La Casa Pirinenca Tradicional: Un Model de Subsistència
La casa pirinenca de la segona meitat del segle XX és un exemple destacat de l’estructura social i econòmica de les comunitats rurals de muntanya. Basada en el grup familiar com a nucli de subsistència, aquesta arquitectura tancada servia com a refugi i com a espai per a l’autosuficiència. A les comarques dels Pirineus, aquesta tipologia es va mantenir durant segles, donant lloc a una economia fonamentada en la ramaderia, les terres de conreu i la transhumància, pràctiques que, avui en dia, es veuen amenaçades per l’avenç de la modernitat.
Transformacions del Paisatge: De la Ramaderia a la Desaparició de la Tradició
Les transformacions de les darreres dècades han tingut un impacte profund en les valls d’Àneu. L’abandó de les pràctiques ramaderes tradicionals i el despoblament han modificat de manera irreversible tant el paisatge natural com el paisatge humanitzat. L’economia ramadera, basada en la transhumància i el treball agrícola familiar, va ser reemplaçada per nous models econòmics industrials que no han sabut integrar-se completament a les particularitats del territori. El paisatge que antigament era el resultat d’una simbiosi entre el pagès i la natura, avui ha de fer front a un turisme de muntanya que, en molts casos, desconeix la realitat del territori i la gestió sostenible que necessiten aquests espais.
El Despoblament i el Canvi de Valors Socials i Econòmics
Els darrers trenta anys han estat claus per entendre els canvis que han afectat les valls d’Àneu. La disminució de la població, l’emigració cap a les ciutats i l’envelliment de la comunitat han alterat les estructures socials i econòmiques tradicionals. Avui dia, molts dels pobles que van ser el centre de vida per a generacions s’han convertit en pobles buits que reben l’afluència de turisme de segones residències. Aquesta transformació, tot i el dinamisme econòmic temporal que aporta el turisme, planteja la qüestió de la conservació del patrimoni cultural i natural i la necessitat d’un model de desenvolupament sostenible.
Recuperació de la Memòria Cultural: Un Compromís per al Futur
La recuperació i difusió de la memòria cultural de les Valls d’Àneu és essencial per a les noves generacions. Conèixer les tradicions i els costums dels pobles de muntanya és fonamental per establir una gestió sostenible del territori i per fomentar el respecte per l’entorn natural. Mitjançant la divulgació dels coneixements i la història, CEDPIR busca formar una consciència col·lectiva sobre la importància de mantenir viu aquest llegat i, al mateix temps, adaptar-lo als nous temps.
Un Model Sostenible: Conèixer per a Conservar
L’única manera d’interpretar el paisatge de les Valls d’Àneu és mitjançant un coneixement profund del món rural, dels seus processos econòmics, socials i ambientals. Cal entendre les relacions entre l’economia ramadera i el paisatge humanitzat per establir pautes d’acció que condueixin a un model sostenible per al futur. La memòria cultural no només és un arxiu de records, sinó també una eina fonamental per a la presa de decisions conscients, orientades a la protecció del territori i a la preservació de les tradicions.
